Drogues, tolerància i addicció

Avui us volem definir els conceptes de drogues, tolerància i addició, per això us compartim la recerca realitzada per la Mireia Arques. 

Compleixo els requisits per ser addicte? és un treball de recerca (TREC) basat en Font Fregona realitzat per la Mireia Arques i Oller, assessorat i supervisat per la psicopedagoga del nostre centre, Xesca Arques. El treball tracta l’adolescent addicte i investiga el rebuig social que reben les persones consumidores, com també els estereotips associats amb elles. Els principals objectius son desestigmatitzar els adolescents addictes i sensibilitzar els joves sobre les addiccions.

DROGUES

Segons l’OMS, una droga és “qualsevol substància que, en ser introduïda a l’organisme, actua sobre el sistema nerviós central (SNC) i provoca canvis que poden afectar la conducta, l’estat d’ànim o la percepció de la realitat per mitjà de l’acció que exerceix sobre el cervell”. Per tant només es consideren drogues les substàncies, i internet, el joc, la feina, les persones, el sexe… no ho són, tot i que també poden crear addicció.

Les drogues es poden classificar segons l’efecte que produeixen en el sistema nerviós central de la següent manera:

➔  Depressores del SNC: Alcohol, cànnabis, opiacis, barbitúrics, GHB, benzodiazepines, popper, substàncies volàtils.

➔Estimulants del SNC: drogues de síntesi (èxtasi, speed…), cocaïna, xantines (cafeïna, la teobromina i la teofil·lina…), tabac.

➔ Pertorbadores del SNC: cànnabis, drogues de síntesi, fongs al·lucinògens, PCP (anomenat pols d’àngel), LSD, substàncies volàtils (pintura, cola, gasolina…).

TOLERÀNCIA

El Pla Nacional sobre Drogues defineix la tolerància com “un estat caracteritzat per la disminució de la resposta a una mateixa quantitat de droga o per la necessitat d’una dosis major per a provocar el mateix grau d’efecte farmacodinàmica. El procés de metabolització de la droga limita la duració del seu efecte.(…) la droga es metabolitza més ràpidament i la duració i intensitat de l’efecte desitjat es redueix considerablement. Per a obtenir el mateix efecte anterior s’ha d’augmentar la dosi i la freqüència d’administració de la substància. Es coneixen diferents tipus de tolerància. La tolerància creuada, que és un fenomen en el que es pren una droga i apareix tolerància no només a aquesta droga sinó a una altra del mateix tipus, per exemple (…) l’alcohol produeix tolerància creuada a fàrmacs de tipus barbitúrics. La tolerància està molt relacionada amb la dependència”.

ADDICCIÓ

Quan es parla d’addicció es pot dir de forma senzilla que és un consum continuat i compulsiu d’una substància o d’un altre tipus com joc, mòbil, etc. El comportament addictiu està per damunt de les conseqüències negatives que pugui estar tenint la persona addicta. Agafant la definició que fa l’Hospital Clínic de Barcelona, addicció és “un trastorn mental crònic que comporta un patró de funcionament desadaptatiu de consum d’una droga amb deteriorament o malestar significatiu. Això pot arribar a afectar totes les àrees de la vida de la persona. Normalment es parla d’addicció quan aquest patró es manté durant un temps perllongat (almenys 12 mesos).

Quan es parla de drogues es fa referència a tota substància que consumida modifica diferents funcions de l’organisme, tant mentals (humor, funcionament cerebral) com físiques (disfunció respiratòria o gastrointestinal).

A més, quan s’instaura l’addicció és habitual que la persona presenti algunes de les característiques següents:

1) Reconeix que consumeix una quantitat més elevada de la que pretén o durant períodes més llargs dels que voldria.

2) Té un desig persistent o esforços infructuosos de controlar o interrompre el consum de la substància.

3) Hi ha desig intens o urgència per consumir (craving).

4) Dedica una part important del seu temps en activitats relacionades amb obtenir la substància (per exemple, desplaçar-se llargues distàncies), en el consum de la substància o en la recuperació dels efectes d’aquesta.

5) Prioritza el consum per sobre de les activitats socials, laborals o d’oci.

6) Té cada cop majors dificultats per complir amb les principals obligacions.

7) Continua consumint la substància malgrat tenir problemes socials o interpersonals causats o agreujats pel consum.

8) Consumeix en situacions en què és físicament perillós.

9) Continua amb el consum tot i ser conscient de tenir un problema físic i psicològic relacionat amb la substància.

Tot i que en cada persona l’impacte de l’addicció és diferent i personalitzat, totes les addiccions afecten de forma semblant al funcionament cerebral i, per tant, el tractament té molts elements en comú. Les addiccions es tracten com una malaltia mental crònica amb un abordatge múltiple: mèdic, psicològic i social”.

ARQUES i Oller, Mireia. Compleixo els requisits per ser addicte?. Institut d’Altafulla, 2022.